Pinçades agudes

Estan fent la pinça a poc a poc a la societat, convertint aquest drama de país absolutament corrupte i amoral en un indret en el qual cada vegada menys persones poden viure-hi sense haver-hi de sobreviure, alhora que alguns països estan començant a plantejar-se un imminent tancament de les seves fronteres per tal de frenar l'allau de persones que estan emigrant des d'aquest país, en el qual cada vegada em costa més entendre l'estómac que tenen els individus com per a continuar resistint (heroica o massocament) en una cocoterocràcia absolutament segrestada per unes elits dominants absolutament parasitàries, tant del poder en sí mateix com de la societat. La misèria, artificial o real, econòmica o moral, està arrasant amb tot. Les sortides individuals a aquest atzucac induït poden ser tant físiques com espirituals, o bé ambdues alhora. Voler continuar "medrant" (xuclant de la mamella del patiment aliè) a l'ombra del capritx d'una oligarquia principalment "medradora" amb l' "esperança" d'aconseguir sortir-se'n de la millor manera, no sé si és una actitud responsable o més aviat covarda i insensata pel que fa a l'abandonament conscient de l'individu i la seva presa de decisions. A dia d'avui, a l'ombra del sistema som més aprop de la fam del demà que no pas de l'alliberament personal (pas previ al col·lectiu), alhora que hom encara intenta auto-convèncer-se que això ni va amb ell ni li acabarà passant pel damunt. Potser cal que cadascú s'allunyi del seu aparent lloc per tal de veure l'entorn amb una mica de perspectiva.

Una part de la plana major del sistema (partitocràcia, patronal i sindi_untisme, faltant-hi els dalton financers), en la qual hi són representats els murs de contenció imprescindibles per al garantiment de la pròpia seguretat del règim representant del sistema (la seva pau social), a canvi de prebendes de tot tipus.

L'aparell criminalitzador del règim continua avançant amb pas ferm. La fiscalia general de la partitocràcia, la mateixa que va maldar per a la desimputació d'una pobra "víctima" de la xoricràcia, anomenada Cristina de Borbó, acaba de sol·licitar a l'Audiència de Madrid l'anul·lació de la causa contra l'ecs-president de Caja Madrid, Miguel Blesa, alhora que demana 5 anys de presó i 2700 euros de multa per a cadascuna de les persones que van llançar pastissos a la presidenta de la partitocràcia navarresa en un acte celebrat a Tolosa l'any 2011, tot acusant-les d'un delicte d'atemptat a l'autoritat. Sincerament, al cul de la vostra de autoritat s'hi pixen cada vegada més milers de persones, al-capones.

La voluntat d'un poble... (mode irònic activat).

Sense veu

Constantino Romero (1947-2013).

Ensenyant la poteta

Abans-d'ahir va arribar a les meves el primer globus sonda, una notícia en un país a on ja pràcticament res no és notícia, sinó el reflex de tots i cadascun dels passos de l'estafa que el sistema està perpetrant a les poblacions d'arreu del món, amb especial incidència en els països desagriculturalitzats i desindustrialitzats, europeïtzats especulativament i monetàriament a la força, a l'ombra de la màfia política i la indigència intel·lectual de la massa... de pizza.

El contingut d'aquest primer globus sonda vaig començar a tenir-lo present fa uns cinc anys, tot i que, també us he de dir, no tenia gaire clar que aquest pogués acabant-se consumant algun dia. La realitat del crim organitzat sistèmic que separa tot el que podria anomenar-se com a economia especulativa d'apunt comptable, respecte a l'economia real, està superant amb escreix la ficció i aquest no s'aturarà pas.

La notícia en qüestió va ser publicada en una de les masturbadores mediàtiques manipuladores al servei del règim fa tres dies, amb un encapçalament que deia el següent: "Expertos de la Generalitat proponen prescindir de la mayoría de funcionarios." Dos subtítols més acabaven de rematar-ho: "Sólo policías, inspectores y figuras de autoridad mantendrían el estatus. El resto de empleados públicos serían laborales". ... 

És a dir: Submisos de confiança a sou dels cada vegada més escassos contribuents i servidors de la corruptocràcia (anomenats 'experts' amb assuduïtat a partir del 2007-2008), mediocres integrals al servei de l’empresa privada més gran de Casta-lunyistan, l'anomenada Generalitat S.A., proposen prescindir de la majoria de personal funcionari, tot convertint-lo en personal laboral. Només mantindrien el seu estatus de treballadors públics al servei d'interessos privats… qui?… els cossos i forces encarregades de garantir l’ordre i la seguretat dels executors de l’oligarquia financera/partitocràtica actual: és a dir, policies, inspectors i figures d’autoritat. Per tant, l’únic que el règim vol mantenir amb diner públic són les hòsties que el mateix règim continuarà repartint a una sociatat civil frustrada que se sent absolutament impotent al no oferir-li el sistema cap mena d’alternativa al seu propi full de ruta, camí del seu escorxador. A dia d'avui aquest és ja un dels països del món amb la pressió fiscal més alta en relació al nivell de renda dels seus cada vegada més escassos treballadors. 

Màtrix: el despertar d'un somni induït, d'una realitat paral·lela ni tant sols real.

Ningú posa ja en dubte que la dictadura financera / partitocràtica / econòmica, fervent seguidora d'un paradigma basat en una gran fal·làcia (el creixement econòmic perpetu), està fent tot el que es troba a les seves mans per tal de privatitzar tot el privatitzable, començant pel més important per a les persones, la sanitat, i continuant per l'ensenyament i d'altres sectors. Tenint en compte que els països en el quals els contribuents paguen més impostos són països que mantenen (encara, a dia d'avui) uns serveis públics i de "protecció social" que pocs qüestionen per necessaris i, veient la cada vegada més dramàtica situació d'aquesta nova Albània del sud-oest d'Europa o del nord-oest de l'Àfrica, com ho vulgueu dir, us pregunto: Per què continuar treballant sota les regles de la seva legalitat, pagant impostos tals com l'IRPF, l'IVA o, fins i tot, les aportacions a l’estafa piramidal d’estil Ponzi de les SS (oxímoron anomenat ‘seguretat social’), estafes integrals destinades a pagar el retorn del seu deute, un deute privat convertit intencionadament en públic mitjançant FROBS, SAREBS, entre altres blanquejadores de capital encobertes, un deute impagable atenent només a la magnitud dels interessos, en una corruptocràcia que avança decididament a carregar-se els seus serveis públics? Pagar impostos per a mantenir què o a qui? Pagar per a finançar-li al crim organitzat, per exemple, els cossos i forces de la seva seguretat per a què continuï atonyinant impunement tothom qui intenta expressar la seva impotència i frustració, al servei de la porra dels interessos de l'estabilitat financera i l' 'estatus quo' de la casta partitocràtica? Quin camí creueu, a títol individual, que cal seguir per al de sortir d'aquest, tant sols, aparent (que no real) atzucac? Hi ha altres camins, més enllà d’aquest únic cul-de-sac conegut en vida fins a dia d’avui per la majoria de vosaltres.

La por és el mur que separa el que ets del que podries arribar a ser. 

 (David Fischman)

Aparents atzucacs

A dia d'avui aquest és un dels països d'Europa, per tant, del món, amb la pressió fiscal més alta en relació al nivell de renda dels seus cada vegada més escassos treballadors. Ningú posa ja en dubte que el crim organitzat financer / partitocràtic / econòmic, fervent seguidor d'un paradigma basat en una gran fal·làcia, està fent tot el que es troba a les seves mans per tal de privatitzar tot el privatitzable, començant pel més important, la sanitat, i continuant per l'ensenyament i molts d'altres sectors. Tenint en compte que els països en el quals els contribuents paguen més impostos són països que mantenen (encara, a dia d'avui) uns serveis públics i de "protecció social" que pocs qüestionen i, veient la cada vegada més dramàtica situació d'aquesta nova Albània del sud-oest d'Europa o del nord-oest de l'Àfrica, jo us pregunto... Per què continuar treballant en A, pagant impostos tals com l'IRPF, l'IVA o, fins i tot, les aportacions a les SS, estafes integrals destinades a pagar el retorn del seu deute, un deute impagable atenent només als interessos, en una corruptocràcia que va camí de veure desaparèixer els seus serveis públics? Pagar impostos per a mantenir què o qui? Pagar per a finançar-los, per exemple, els cossos i forces de la seva seguretat per a què continuin atonyinant impunement tothom qui intenta expressar la seva impotència i frustració, al servei de la porra dels interessos de l'estabilitat financera i l' 'estatus quo' de la casta partitocràtica? Quin camí creueu, a títol individual, que cal seguir per tal de sortir d'aquest, tant sols, aparent atzucac?

 

Espanyi - Casta_lunyistan: estat policial.

Fotografies realitzades per veïns, fotògrafs, periodistes... aquesta tarda als carrers de la Vila de Gràcia, en les quals s'aprecia una petita part de l'ofensiva militar total al servei del règim, que aquest està disposat a envair els carrers permanentment per tal de sembrar la por i estendre-la com un càncer, tot evitant la frustració de la impotència ciutadana contra les seus d'entitats financeres i de clans partitocràtics, principals caps visibles del genocidi encobert perpetrat per l'estafa del deute.