Who killed the electric car?

El títol d’aquest article fa referència al documental nord-americà Qui va matar el cotxe elèctric?, dirigit per Chris Paine el 2006, que exposa les misterioses raons per les quals els escassos cotxes elèctrics no-contaminants posats en circulació des de començaments de la dècada dels 90's a l'estat de Califòrnia van ser misteriosament esborrats del mapa pocs anys després, a l'haver estat comprovada la seva viabilitat.

Trailer del documental "Qui va matar el cotxe elèctric?" (EUA 2006)

Inicialment la idea estava dissenyada per fer front als perills de la contaminació atmosfèrica i al possible esgotament de les reserves de petroli en un futur a mig termini. És per això que hi va haver un gran interès a desenvolupar aquest tipus de vehicles. El documental explica què va passar poc després de la posada en funcionament d'aquesta iniciativa perquè tot l’esforç se’n anés sobtadament en orris i posa sota sospita les més altes esferes del món polític i empresarial dels EUA. L’objectiu del documental és assenyalar els culpables de la desaparició dels vehicles elèctrics. Segons els seus productors la teoria d’una conspiració es sustenta sobre fets reals i històrics.

L’ús del vehicle elèctric s’havia començat a estendre a Califòrnia als inicis de la darrera dècada del s.XX per fer front als preocupants índexs de contaminació atmosfèrica de les grans ciutats d’aquest estat nord-americà que estava derivant en un problema de salut pública. La pol·lució va ser la principal causa de la promulgació de lleis estatals que promovien la fabricació i la comercialització de vehicles ZEV (Zero Emission Vehicles) però, a finals de la darrera dècada del s.XX, el desenvolupament dels automòbils impulsats amb electricitat va ser estranyament abandonat i els cotxes elèctrics que es trobaven en circulació, retirats i destruits.

El més cèlebre dels pocs ZEV que es van fabricar va ser l’EV1 (Electric Vehicle 1) de General Motors, un automòbil revolucionari que no requeria de cap tipus de benzina ni de canvis d’oli, el manteniment del qual es reduïa al canvi ordinari de pneumàtics i a la posta a punt del dipòsit d’aigua del netejavidres.

Far posterior del desaparegut GM-EV1

Un fet clau per a recolzar la teoria de la conspiració és la retirada i posterior destrucció que GM va fer en tota la seva flota d’EV1, sis anys després de la seva posada en circulació. Es diu que aquests vehicles, després de ser convertits en tires d'espagueti, van ser enterrats ser en algun indret del desert d’Arizona. Al mateix temps, les estacions de recàrregues de bateries instal·lades arreu de l’estat de Califòrnia van ser tancades amb l’objectiu d’esborrar de la ment del consumidor que alguna vegada havien existit vehicles moguts per bateries elèctriques.

El desert d'Arizona, cementiri de cotxes elèctrics?

Va ser, per tant, un acord entre els fabricants d’automòbils, el govern nord-americà i les petroleres el que va condemnar els automòbils elèctrics a l’oblit. Perquè ho van fer? Doncs perquè es van adonar que, de cara als seus ingressos, no era rendible produir vehicles duradors que consumissin electricitat i que requerissin de tant pocs recanvis i manteniment. Una altra estafa d’aquest sistema econòmic controlat pels qui, en benefici seu, ens condueixen cap al model de societat futura que més els convé.

Who killed the electric car? entrevista fabricants, legisladors, enginyers, entesos en el funcionament de motors elèctrics, consumidors, etc. i exposa el resultat de la seva investigació per resoldre el trencaclosques d’aquest colossal complot. El documental també compara els avantatges dels vehicles elèctrics en relació amb els models que tot just comencen a comercialitzar-se, com els híbrids, els bio-diesel, els que funcionen amb etanol o bateria d’hidrogen, cap d’ells no-contaminant al 100% si tenim en compte el cost mediambiental que suposa la producció d'aquests combustibles.

Funeral simbòlic per a un dels GM EV1 condemnats a desaparèixer.

Actualment encara es conserva un exemplar del cotxe elèctric no-contaminant, l'EV1 de General Motors (1997) al museu Smithsonian de Washington, com si es tracés d’una de les obres de més alt valor arqueològic espoliades per l’arrogant món occidental i exhibides al Museu del Louvre o el Museu Britànic. Parlant d'espolis, el de la indústia petroliera continua sent un dels més sagnants dels darrers 60 anys, amparat en un bel·licisme lucratiu que només ha servit per enriquir a una cúpula de poder aparentment intocable que fa poc més d'una dècada va veure amenaçat el seu status quo.

L'únic supervivent del GM-EV1 que s'ha conservat, reclòs a l'Smithsonian de Washington.