El príncep desconegut

No sóc un gran entusiasta de l’òpera però hi ha algunes obres mestres que són dignes de culte fins i tot entre els menys entesos en la matèria, com un servidor.

Turandot pertany a l’obra pòstuma i inacabada del compositor italià Giacomo Puccini (1858-1924) estrenada el 1926 a l’Scala de Milà. Ha estat interpretada per Luciano Pavarotti, Josep Carreras, Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Andrea Bocelli, Aretha Franklin, Sarah Brightman, Plácido Domingo, Klaus Meine (cantant dels Scorpions), el grup heavy Manowar, entre molts d’altres artistes.

“Nessun dorma” (Que ningú dormi) és l’ària per a tenor més famosa de l’òpera Turandot. Luciano Pavarotti va gravar la versió completa de l’òpera el 1973 al costat de Montserrat Caballé i Joan Sutherland. L’èxit va ser tant rotund que, a partir de llavors, Pavarotti va incorporar aquesta ària als seus recitals, sobretot com a bis final. Turandot va ser la seva ària per excel•lència i l’última peça que el prestigiós tenor de Mòdena va cantar a la seva darrera actuació, a la cerimònia d’inauguració dels JJOO d’hivern celebrats a Torí al febrer de 2006. L’ovació dels assistents a l’acte va significar un emotiu comiat dels seus fidels seguidors, conscients que ja no tornaria a cantar en públic com a conseqüència dels seus problemes respiratoris, agreujats per un tumor maligne de pàncrees que va vèncer-lo al setembre del 2007.

El tenor de Mòdena interpretant "Nessun dorma" en un concert el 1994.

Aquesta òpera està ambientada a l’antiga Xina i narra la proclama que un dels mandarins de l’emperador fa al poble de Pequín per informar-lo que la princesa Turandot es casarà amb el príncep que resolgui correctament les tres endevinalles elaborades per sa majestat. La cruel i freda princesa Turandot, que té el record d’una avantpassada de la seva cort que va ser violada i assassinada per un estranger, ordena matar els pretendents que no aconsegueixen respondre-li les tres endevinalles. Un príncep desconegut d’origen estranger (Calaf) aconsegueix respondre els tres enigmes i repta Turandot, que no vol casar-se amb ell, a que endevini el seu nom abans de l’alba per tal d’evitar el seu casament amb ell. La princesa accepta però amb una condició: que mori Calaf si algú descobreix el seu nom abans de l'alba. Turandot ordena que ningú dormi a Pekín aquella nit fins que no se sàpiga el nom de l’atrevit pretendent i ordena matar els sospitosos d'encobrir el seu nom. Calaf, enlluernat per la bellesa de la princesa, expressa tot cantant durant la nit el seu convenciment que els esforços de Turandot per descobrir el seu nom seran inútils (ària Nessun Dorma) i llança el desafiament que si ningú és capaç de descobrir el seu nom, la princesa es casarà amb ell. Els tres ministres, Ping, Pang i Pong, visiten el príncep desconegut tot intentant convèncer-lo que desisteixi del seu objectiu d’aconseguir Turandot, oferin-li dones i riqueses, però ell es manté ferm en la seva decisió d’aconseguir el que s’ha proposat.

El guàrdies troben l’esclava Liu, que està enamorada del príncep, i la porten davant Turandot, que l’amenaça de mort perquè rebel•li el seu nom. Malgrat que Liu és torturada aquesta declara que no l’aconseguiran per més que la torturin. Turandot pregunta Liu el perquè de la seva força interior per a suportar el dolor i l’esclava li respon que si ho fa és per amor i adverteix a la princesa que ella també caurà rendida al seu amor quan el conegui. Liu aconsegueix prendre sobtadament una arma dels guàrdies i es suïcida. El príncep desconegut s’enfronta a Turandot tot recriminant-li la seva crueltat per haver permès el vessament de sang innocent i li retreu la seva fredor, a la qual considera com a artificial. Després d’una llarga conversa el príncep aconsegueix besar-la, acabant amb la rígida actitud de la venjativa monarca. Ella accepta la seva derrota però li demana al príncep que no l’estrenyi entre els seus braços. Finalment, el príncep, amb resignació, li rebel•la el seu nom. A l’alba, sonen les trompetes de palau. L’emperador reuneix tota la cort al davant del poble perquè la seva filla, la princesa Turandot, rebel•li el nom del misteriós príncep. Tothom espera expectant la resposta i, arribat el moment, ella respon al seu pare que coneix el nom de l’estranger. Diu...“El seu nom és…amor”.

(Il principe ignoto)

Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o Principessa,
Nella tua fredda stanza.
Guardi le stelle
Che tremano d’amore e di speranza.

Ma il mio mistero è chiuso in me
Il nome mio nessun saprà!, no, no,
Sulla tua bocca lo dirò!...
Quando la luce splenderà.

Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
Che ti fa mia!...

(Voci di donne)

Il nome suo nessun saprà...
E noi dovremo, ahimé, morir, morir!...

(Il principe ignoto)

Dilegua, o notte!... Tramontate, stelle! Tramontate, stelle!...
All’alba vincerò!
Vincerò! Vincerò!

(El príncep desconegut)

Que ningú no dormi! Que ningú no dormi!
Tampoc tu, oh princesa.
A la teva freda estança
mires els estels
que tremolen d’amor i esperança.

Però el meu misteri és clos dins meu,
el meu nom ningú no el sabrà! No, no,
sobre la teva boca el diré,
quan la llum resplendirà.

I el meu petó desferà el silenci
que et fa meva!

(Veus femenines)

El seu nom ningú no el sabrà...
I nosaltres, ai, haurem de morir, morir!

(El príncep desconegut)

Esvaeix-te, oh nit! Tramunteu, estels! Tramunteu, estels!
A l’alba venceré!
Venceré! Venceré!