dijous, 6 gener de 2011

2007 - ... : L'atracament continua.

Aquest és un article musical i audiovisual parla fonamentalment de l'imperi de l'engany i la mentida en què vivim. Abans d'abordar alguns aspectes, recollits al final del mateix,  he volgut introduir medul·larment aquest tema a través de la selecció d'un tema dels pegolins La Gossa Sorda (La Marina Alta), la lletra del qual radiografia sense complexes i amb gran clarividència la nostra societat. El dia que tot rebente es troba inclòs dins de l'àlbum Saó, editat el 2008. Us recomano que obriu el reproductor i que aneu seguint el fotomuntatge tot seguint la lletra, donat que el contingut audiovisual del vídeo no té res a veure amb el missatge de la lletra de la cançó.




Llauradors de la desil·lusió,
jubilats i sense fer soroll,
becàries de l'angoixa,
cambrers de la misèria
opositant a l'eternitat.


Funcionaris de la depressió,
immigrants de la desesperació.
alumnes del sistema
obrant al precipici
aturats en l'adversitat. 
 

Oficials de mil euros al mes,
aprenents sense papers,
prostitutes sense vida,
música en silenci,
esclaves del patriarcat.


I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall
no aniré a treballar,
que estarem segant cadenes.


Mariners sense mar ni port,
autònoms i amb l'aigua al coll,
proletaris que no esmorzen
llogats a subcontracta,
acomiadats del benestar.


Repartidors de decepcions,
preses de la repressió,
collidors de bastonades,
artistes sense públic,
secretàries sense fumar.


I el dia que tot rebente
no m'espereu al tall
no aniré a treballar,
que estarem segant cadenes.


Fes-ho bé i premedita-ho amb antelació.
Adapta't a la norma
que aquest sistema imposa.
Eh! Jo què tinc?
Eh! Tu què tens?
La boca, la boca plena de dents.


Ell somriu! I balla tango amb la hipoteca avui.
Adapta't a la norma
que aquest sistema imposa
Eh! Jo què tinc?
Eh! Tu què tens?
La boca, la boca plena de dents.
I el dia que tot rebente...


Fes-ho bé
i fins que arribe un dia,
fes-ho bé
fins que arribe el dia
fés-ho bé.
Vindran les sèquies plenes.
Farem saó i plouran pedres,
moltes pedres.


Fes-ho bé
fins que arribe un dia.
Fés-ho bé
fins que arribe el dia
Fes-ho bé.
Vindran les sèquies plenes.
Eh! Jo què tinc?
Eh! Tu què tens?
La boca, la boca plena de dents.


I el dia que tot rebente...


Jo ja fa temps que me'n foto de tot plegat. Mentrestant, els executors del poder multinacional financer, còmplices i fidels sirvents d'uns criminals que han saquejat mig món recollint els fruits d'una màstodòntica bombolla d'engany especulòpata de plusvàlua mediàtic massiu, no només neguen de bon començament cap canvi visible de situació sinó que, després, comencen a parlar de brots verds. Més tard, de canvi de tendència i de possible recuperació. Recuperació... de què i en base a què? Finalment, fa dues setmanes, el cap més alt d'aquesta colla de mentiders compulsius, un personatge que té l'honor de presidir un país de xais com aquest, diu que aquesta "crisi" (curiosa manera d'anomenar l'atracament del germans Dalton) s'allargarà en el temps per un període mínim d'un lustre i, després de dir-ho, no dimiteix. Acabo amb un interessant resum del que consisteix la política en aquest país, a través d'un muntatge musical de declaracions que, en d'altres èpoques, haurien dut a molts responsables al cistell de la guillotina. Menys mal de la nostra estimada democràcia que ens fa ser civilitzats que si no... hehehe. L'acompanyament musical el realitzen Javier Krahe i un joveníssim Joaquín Sabina, amb el tema Hombre blanco, lengua de serpiente, que denuncia a començament dels vuitantes d'una forma que ningú gosaria denunciar avui en dia, la traició de l'ex-president espanyol Felipe González (nou conseller de Gas Natural Fenosa) al poble per la no-sortida d'Espanya de l'OTAN. Clicant aquí trobareu l'enllaç a la cançó original, sencera. 1982-2011: Realment ha canviat res? El valor de la paraula per aquesta gentussa continua sent inversament proporcional al de la borsa. 2007-...: Què és que no veníem d'una situació prèvia d'atracament? Indubtablement que sí (van anomenar-lo El milagro español) però llavors encara menys gent li donava importància perquè a aquesta tot li anava bé. Si com a mínim el poble hagués estat conscient que l'estaven esquilmant com una ovella... Res del que fà dècades que passa hauria passat si el poble hagués demostrat tenir la consciència que, a dia d'avui, malauradament segueix demostrant que no té.  



Poble sotmès, país saquejat.

7 comentaris:

querdelf ha dit...

És una molt bona foto social.

Fernando Solera ha dit...

El poble seguirà sent espletat. Ens entretenen amb treves etarres, amb teleporqueria, amb lleis anti-tabac, per no parlar de com ens estan esprement a mans plenes. L'espoli a la classe treballadora està sent apoteòsic, però aquí mentrestant seguim parlant de collonades. Com diu un gran amic meu: "el 90% de la població és idiota".

Anònim ha dit...

La mare que em va parir! Quin bloc més avorrit!

Això vol ser, d'alguna manera, una forma de fer país? Si és així, si us plau, tanca la paradeta.

Un català amb ganes de veure com la qualitat autòctona ens porta a grans fites.

PobleInsubmís ha dit...

Benvolgut anònim:

Celebro que vostè sigui català i que aposti per la qualitat autòctona. Aquí som uns avorrits que no parlem de res.

Bona barretina i recordi que, independentment de la ideologia o les arrels de cadascú (per mi com si és hindú, tagal o marcià), el més important són els mobles i l'art de la decoració.

Vostè segur que sap de què estic parlant.

Salutacions.

boladevidre ha dit...

Enhorabona pel bloc! ha estat un descobriment que he trobat arrel d'un vídeo teu de la Macaralla a Youtube.
Crec que compartim moltes coses. T'invito a visitar els meus blocs

personal
http://boladevidre.blogspot.com/

fotos i vídeos
http://boladevidre-menorca.blogspot.com/

boladevidre ha dit...

Per cert, d'avorrit res de res. Clar que només és una opinió personal, tan vàlida però com altres més agosarades.

PobleInsubmís ha dit...

Benvingut a aquest espai, Boladevidre! Per cert, enhorabona pels teus blocs. No estan gens malament, i no t'ho dic per compliment. A mi també m'agrada molt la fotografia. Veig que Menorca t'ha canviat, d'alguna manera, la vida. Certament, és una illa encisadora. Hi he estat quatre vegades, sempre visitant una d'aquelles persones l'amistat de la qual és incondicional, mercadalenca de naixement. Una recomanació d'aquest menjador compulsiu de formatges que us escriu: la formatgeria "l'Hort de Sant Patrici", al terme de Ferreries.

Salutacions geogràfiques!