diumenge, 15 abril de 2012

Tirs de gràcia

Elefant mascle abatut.
 
Avui és notícia que el rei del mambo, element singular de la sucursal ibèrica de la casta dels poderosos, ha estat ingressat per a sotmetre's a una intervenció quirúrgica d'urgència com a conseqüència d'una fractura de maluc. Si fa uns dies, l'ex-marit d'una de les filles de Don Mambo propiciava que un dels seus fills es volés part del peu amb una arma de foc, aprenent del seu pare els valors humans que poden aprendre's d'escòria d'aquesta naturalesa (que ha fet fortuna de l'única manera com no se'n fan, és a dir, treballant), ara li toca el torn al cap de la manada, un farruquito amb pedigrí, accidentat en un dels seus freqüents i discrets viatges de cacera d'espècies protegides a d'altres països. Com que a aquesta gentussa se li'n fot res que tingui a veure amb els més bàsics principis de l'ètica i de la moral, resulta que l'individu pateix una caiguda en plena cacera d'elefants a Bostwana, un dels grans paradisos mundials per a aficionats a la caça major. Ja que la caça és considerada gairebé una activitat a cavall entre una afició i un esport, podem esmentar altres passatemps per a vividors de la corruptocràcia mundial, com el golf, l'esquí, els esports nàutics de motor, les curses de velocitat, etc., esports tots ells que representen els deliris de grandesa de la supèrbia i de la manca de consciència d'una casta d'éssers superiors a la qual se li'n foten les conseqüències de la creació de catifes verdes en mig de deserts a base de la sobreexplotació dels aqüífers, la construcció de ciutats-apartament en zones muntanyoses d'interès natural, de pistes d'esquí interiors en edificis de països situats en latituds sub-tropicals, l'abocament de tones de carburant al mar o a l'atmosfera, etc. Aquests són alguns dels passatemps de les classes dominants, que no només donen pel sac sinó que actuen de forma completament predadora amb l'entorn. Partint de la premisa que qui es creu que ho té tot, res valora, s'explica per sí sol el fet que el nen de la fotografia, en lloc de fer-se una rascada caient d'una bicicleta, una fractura en un dit jugant a bàsquet o un esquinç en un turmell saltant a corda, es rebentés d'un tret un tros del peu. Educant en valors... sí senyor.


Què es pot esperar de qui es fon 37.000 euros per matar un animal quan disposa d'un pressupost anual de més de 8 milions d'euros, concedit per la casta partitocràtica cleptòcrata neofranquista d'un país els ciutadans del qual estan sent ofegats econòmicament fins al seu darrer alè, per tal de pagar les apostes dels qui es dediquen a "fer negocis". Tant se val que la llei partitocràtica-criminal els mantingui com a intocables, estant tipificat com a delicte amb pena de presó per al ciutadà injuriar aquest detritus anomenat mona-arquia (amb el permís de les mones): hi ha fets que, de tant denigrants i fastigosos, no poden aconseguir callar l'odi i la ràbia que desperten en qualsevol persona amb una mica de dignitat i sentit comú.

A aquests detritus també els "agraden" els búfals, el preu de cadascun dels seus cadàvers ronda els 23.000 euros (36.000 en el cas de lleopards o lleons).
 
En el currículum d'aquest criminal figura una fortuna personal aproximada de 2.000 milions d'euros (uns 330.000 milions de pessetes), aconseguida a base d'enganys, traïcions i, òbviament, d'aprofitar-se del seu "càrrec institucional", una immoralitat que no para d'engreixar-se dia rere dia, com les fortunes del bancs, el fons d'inversió, els comptes de directius d'empreses o de membres de la casta partitocràtica en paradisos fiscals, etc. No cal oblidar les excel·lents relacions que el bourbon manté des de fa molts anys amb algunes de les famílies més influents del Pròxim Orient, per les quals el silenci oficial posa sota una més que sostificada sospita el fet que cada iberistanès que reposta carburant en qualsevol benzinera del país, no estigui pagant directament al mona-arca una fracció d'1 cèntim d'euro per cada litre de carburant que entra dins el dipòsit del seu vehicle. 


El més delirant de tot plegat és que, en nom d'un suposat prestigi de pa sucat amb oli que cara vegada més persones descobreixen i es passen per l'entrecuix, WWF, una de les organitzacions de conservació de la naturalesa més importants del món, tingui aquest infra-ésser com a membre honorífic. Molta visió, molta missió, molt de programa i molt de "principis" (informació que apareix a la web de WWF), alhora que cap referència a la HIPOCRESIA que mou els interessos dels negocis a nivell mundial i les seves tentaculars influències.

Aquí tenim la corona, amb tots els seus elements: or, brillants, perles, robís, maragdes i l'eterna creu per al poble a dalt de tot, no fessin curts d'hipocresia.

La vostra única sortida és demanar perdó a la societat pels crims comesos i abdicar tot seguit, pas previ a que el poble exigeixi responsabilitats penals a la casta política amb la qual tant amistosament confraternitzeu. Si no, encara que sigui novament per accident, feu el favor d'encanonar-vos directament a un altre lloc.

3 comentaris:

Fernando Solera ha dit...

Jo ho tinc molt clar, Samuel. Això va a rebentar per tot arreu. En primer lloc, crec que la monarquia arriba al final, i com he comentat en més d'una ocasió, crec que el seu fill Felip no va a regnar. D'altra banda, jo seria també partidari de celebrar referèndums legals d'independència tant a Catalunya com al País Basc. Si una majoria clara dóna suport a la independència, que es converteixin en Estats completament independents d'Espanya.

Aquests llots vénen dels fangs de la Transició, que van construir una Espanya insostenible econòmicament, que l'ha acabat enfonsant. Per part meva, els meus millors desitjos per a Catalunya i per a Euskadi. Si ambdós pobles decidissin lliurement la independència, a mi em semblaria perfecte. El que no acabo de tenir clar és fins a quin extrem seria beneficiós per a totes les parts. En qualsevol cas, el més important és respectar l'opinió del poble.

Salutacions!

Anònim ha dit...

JO em sento espanyol i no vull la independència de cap dels pobles d'Espanya. Però està clar que l'status quo franquista actual és intolerable. La meva forma d'estat seria una república on tots, catalans, castellans, bascs, gallecs, andalusos poguéssim sentir-nos respectats i iguals i on els qui parlen d'expoli fiscal De què ens serviria ser independents amb aquests lladres de CiU, PP, PSC, etc al capdavant? De res, seguiriem sent un poble submís...
Bon post.

Enric

querdelf ha dit...

Molt malament, poble insumís.
En primer lloc, t'has deixat una part molt important de la corona: el vellut!

En segon lloc, i encara que és opció personal, aixó és el que passa quan la gent marca una creu a la plataforma del 0,7 a la declaració de la renda. On creuen que van tots aquests diners? Evidenment, al tercer món. No hi ha res com sobrevalorar un elefant en 38000 €, i en tots els serveis complementaris que són divises directes pel tercer món, a més de fomentar la venda LEGAL d'ivori.